mioks

MIOK'S va néixer a Casavells (Baix Empordà) a principis de l'any 1987, en format de trio amb bateria (Rovi), baix (Parnau) i guitarra (Pine). Uns mesos més tard s'hi incorporaria en Miquel Àngel a la veu solista. Per un breu periode van comptar també amb una segona guitarra que tocava en Karlitros Boada (Speereth). Però la banda finalment va quedar configurada com a trio musical i veu solista i amb aquesta formació el grup va començar a fer els seus primers concerts i l'any 1989 van gravar i editar el seu primer i únic treball, la maqueta 'Somnis de Llibertat'. La banda es va separar a principis del 1990 i elsl seus membres van empendre camins diferents amb noves bandes: Pixamandúrries, Dèria, Coalición Kanalla, entre d'altres.'Somnis de Llibertat' era una cinta de cassette amb 11 temes propis on es reflectien clarament les múltiples influències musicals que aquells joves, amb només 16 i 17 anys, anàven descobrint: el punk, el hardcore, les primeres bandes de trash-metal, el heavy més clàssic, rock, pop, la sardana, etc. Totes aquestes influències i el fet de cantar en català van fer que la seva música dificilment es pogués enmarcar dins de cap gènere concret. Era 'punk rural' fet amb el cor i amb la ràbia a parts iguals, i, tot s'ha de dir, amb escassos coneixements musicals. 'Per nosaltres era més important fer coses que no pas parar-nos a pensar què feiem o perquè ho feiem' - comenten el membres del grup - El context polític i social també va marcar la temàtica de les seves lletres. Una democràcia acabada d'estrenar a l'Estat Espanyol on semblava que l'herència post-franquista es podia deixar enrere i on hi havia alguna possibilitat de canvi però on la realitat ja apuntava que no seria tan fàcil: corrupció, violència policial, la justicia, el servei militar obligatori, la monarquia, el pujolisme, ... Per desgràcia, 30 anys després de la publicació d'aquelles cançons la situació que denunciaven aquelles lletres, en molts casos es mantenen o han empitjorat clarament. Els MIOK's comenten: als anys 80 era impensable que poguéssin fotre'ns al talego per cantar, ho veiem una cosa del franquisme. En canvi, a dia d'avui el retrocès en drets i llibertats és tan abismal que costa de creure haver arribat a aquest punt. Tenim un problema molt greu. És per això que quan se'ns va proposar participar en aquest concert d'homenatge a La Tabacalera no ens va costar gaire dir que sí. La Tabacalera va ser el reflexe d'aquell moment històric d'efervecència, on les institucions públiques moltes vegades només es limitaven a facilitar les coses a les agrupacions o col.lectius. Als anys 90 va començar l'excesiva regulació de tots els àmbits públics i culturals, que va culminar en monopolis 'de facto' del sector de la música i la cultura. Per posar un exemple fàcil d'entendre: als anys 80 posàvem 2000 persones a un concert i compartiem un lavabo, i no passava res. Avui en dia, per un concert amb 500 persones has de posar 10 lavabos i la gent acaba pixant al carrer. És per fer-s'ho mirar!

loturak